TUBERCULOSI

Què és?La tuberculosi és una infecció persistent causada pel Mycobacterium tuberculosi, que afecta diversos òrgans, però particularment els pulmons. Un fetus pot contreure tuberculosi a través de la mare abans de néixer, en respirar o empassar líquid amniòtic infectat abans o durant el seu naixement, o després de néixer, en respirar aire amb microgotes infectades. Al voltant de la meitat dels fills de mares afectades de tuberculosi activa desenvolupa la malaltia durant el primer any de vida si no reben tractament amb antibiòtics o si no se'ls vacuna.
La tuberculosi és una malaltia infecciosa que va assolir el seu màxim apogeu al segle passat durant la Revolució Industrial, a causa del desplaçament de la gent a les ciutats, on vivia amuntegada i en penoses condicions higièniques. El responsable d'aquesta infecció és el 'Mycobacterium tuberculosi' que, en honor al seu descobridor, Roberto Koch, rep el nom de bacil de Koch.

Causes
Entre els humans es transmet per l'aire, per minúscules gotes que contenen els bacils i que les persones infectades sense tractaments, o que es troben en els primers dies d'incubació, eliminen al tossir, esternudar o parlar. La transmissió per via alimentària no és freqüent, encara que la llet no pasteuritzada pot ser font de contagi en els països on la tuberculosi és molt freqüent.

Símptomes de tuberculosi
Els símptomes més freqüents són el cansament intens; malestar general; sudoració abundant, especialment en caure el dia, pèrdua de pes, i sang en els esputs. També es pot presentar amb una tos seca, persistent, amb una temperatura corporal que oscil · la entre els 37 i 37,5 graus. No obstant això, de vegades no apareix cap símptoma.

Prevenció
La prevenció passa per la detecció precoç de la malaltia, de manera que es pugui evitar la transmissió a la resta de la gent. L'OMS recomana la vacunació amb BCG a tots els nadons amb alta incidència de tuberculosi, incloent-la en el calendari infantil de manera sistemàtica. S'ha d'administrar només una vegada, ja que no està provada l'eficàcia de la revacunació. Així mateix, no està recomanada a persones adultes que hagin de traslladar-se a zones d'alt risc, doncs tampoc s'ha demostrat la seva eficàcia en aquest camp. No obstant això, l'OMS recomana la seva administració en nens i joves que vagin a passar llargues temporades en zones d'incidència.
La BCG està contraindicada en persones amb sida, independentment de l'edat que tinguin. Quant a l'alimentació, si viatgeu a una zona afectada per la malaltia abstingui de prendre llet o qualsevol producte lacti que no hagi estat pasteuritzat. En cas de contacte perllongat amb una persona infectada que no està en tractament acudeixi més aviat millor a un metge i sotmeteu a la prova de la tuberculina. L'especialista valorarà si ha de administrar-li el tractament o la quimioprofilaxi específica enfront de la malaltia.

Tipus de tuberculosi
Es distingeixen dos tipus de tuberculosi: pulmonar i extrapulmonar. La tuberculosi pulmonar pot aparèixer immediatament després de la infecció. Aquesta varietat es coneix com infecció primària i afecta especialment els nens del continent africà. Quan el nen gaudeix de bona salut la malaltia pot cursar amb alteracions locals en els pulmons i ganglis. Però si està desnodrit o pateix altres infeccions, com la sida, apareixen complicacions greus entre les quals destaquen l'obstrucció bronquial, vessament pleural o acumulació de líquid en l'espai comprès entre les membranes que recobreixen el pulmó.
Si la tuberculosi apareix com a mínim dos anys després de contraure la infecció, es parla de malaltia postprimària o tuberculosi de l'adult. Això indica que la infecció estava latent, pel que és més agressiva que la primària, provoca lesions pulmonars greus i es dissemina més fàcilment per la resta del cos.

Diagnòstics
Quan els bacils entren en l'organisme, s'estenen i desencadena la resposta immune de l'hoste, que pot demostrar mitjançant la 'prova de la tuberculina' o de Mantoux. Aquesta prova consisteix en l'administració intradèrmica, a la cara anterior del braç, d'un derivat proteínic del bacil. A les 72 hores de la seva administració es valora la reacció local generada.
A les embarassades se'ls practica sistemàticament una prova cutània per detectar la presència de tuberculosi (prova de tuberculina). Si s'observa una reacció positiva, s'ha de realitzar una radiografia de tòrax.
Als nens les mares els ha donat positiva la prova de tuberculina també se'ls practica aquesta anàlisi. No obstant això, alguns nens tenen falsos resultats negatius. Si se sospita d'una tuberculosi, s'envien al laboratori mostres de líquid cefaloraquidi i de líquid dels conductes respiratoris i l'estómac per al seu cultiu. Una radiografia del tòrax sol mostrar si els pulmons estan infectats. Pot ser necessari realitzar una biòpsia del fetge, d'algun gangli limfàtic o dels pulmons i de la membrana que els envolta (pleura) per confirmar el diagnòstic.

 Tractaments
Sense tractament, la tuberculosi porta irremeiablement a la mort. Per al seu tractament s'empra una combinació de fàrmacs, entre els quals hi ha la isoniazida, la rifampicina, la pirazinamida, el estambutol i l'estreptomicina. Són fàrmacs eficaços però que tenen efectes adversos, pel que el seu ús ha de ser supervisat per un especialista. Els nens amb al · lèrgies anafilàctiques a l'ou poden requerir proves abans d'administrar la vacuna, encara que normalment la triple vírica no està contraindicada en aquests casos.
Si una embarassada presenta una prova de tuberculina positiva, però no té símptomes i la radiografia del tòrax és normal, ha de prendre el fàrmac isoniazida per via oral, ja que habitualment és l'únic tractament que es necessita per curar la malaltia. No obstant això, per començar aquest tractament sol esperar fins al darrer trimestre d'embaràs o fins després del part, perquè el risc de lesió hepàtica per aquest fàrmac en la dona és més alt durant l'embaràs.
Si una dona embarassada té símptomes de tuberculosi, rep les antibiòtics isoniazida, pirazinamida i rifampina. Si se sospita d'una varietat de tuberculosi resistent, poden administrar altres fàrmacs addicionals. Aparentment, tots aquests fàrmacs no danyen el fetus. La mare infectada és aïllada del seu nadó fins que deixa de ser contagiosa. El nadó rep isoniazida com a mesura preventiva.
El nadó també pot ser vacunat amb la vacuna BCG. Aquesta no necessàriament prevé la malaltia però, en general, redueix la seva gravetat. Com la vacuna BCG no és efectiva al cent per cent, en alguns països no s'aplica de forma sistemàtica ni als nens ni als adults. Quan una persona ha estat vacunada, sempre li donaran positiu les proves de tuberculosi, pel que no es podrà detectar una nova infecció. No obstant això, tot i això, en molts països amb un alt índex de tuberculosi s'aplica la vacuna BCG de forma sistemàtica. Un nadó amb tuberculosi rep tractament amb els antibiòtics isoniazida, rifampicina i pirazinamida. Si el cervell també es veu afectat, poden administrar corticosteroides a la vegada.

A continuació os adjunto un video sobre la tuberculosi:

http://www.youtube.com/watch?v=NmB3giTOBQc