ASMA BRONQUIAL

Què és?
L'asma és una malaltia cada vegada més freqüent entre els nens i els joves. Es calcula que la pateix el 10 per cent de la població infantil en països industrialitzats, i en molts casos la malaltia apareix com a resposta a determinats estímuls com el pol · len, els àcars de pols o certes partícules de la pell del gos i del gat.
Aquesta malaltia és la resposta a determinats estímuls que produeixen al · lèrgia: pol · len, àcars de la pols, partícules de la pell de gat i del gos, fum, aire fred, certs aliments o additius alimentaris. Es caracteritza per l'aparició d'episodis de dificultat respiratòria (crisi o atacs), generalment associats a altres símptomes com tos, xiulets en respirar i sensació d'ofec. Els símptomes varien segons l'edat.
D'aquesta manera, en els nens preval principalment la tos, especialment durant la nit, mentre que en els adults els tres principals símptomes són rigidesa en el pit, xiulets i fatiga en la nit. En els últims anys s'ha registrat una major prevalença i un augment progressiu de casos en nens i adolescents, la qual cosa posa de manifest la necessitat de prendre mesures preventives. La curació de l'asma només pot aconseguir-se en alguns casos d'asma al · lèrgica o relacionada amb el lloc de treball del pacient, sempre que es pugui evitar l'agent causal.

Causes
Pòl · lens: Encara que la pol · linització es produeix durant la primavera, hi ha variacions segons els climes i tipus de plantes. Els símptomes solen detectar-se amb concentracions superiors a 50 grans de pol · len per metre cúbic d'aire. La petita grandària del pol · len afavoreix que quedi suspès en l'aire durant molt de temps i recorri grans distàncies fins a penetrar en els conductes respiratoris.
A Espanya preval el pol · len de les gramínies, l'olivera a la zona sud i la parietària a la zona mediterrània. Àcars de la pols: Són paràsits microscòpics que viuen en la pols de les cases i s'alimenten d'escates dèrmiques i altres residus. Necessiten unes condicions necessàries per desenvolupar-se: 25 º C de temperatura i 85 per cent d'humitat.
A Espanya els més importants són els Dermatophagoides pteronyssinus i Dermatophagoides farinae.

    * Aliments: Els episodis d'asma relacionats amb aliments són freqüents durant la infància i van acompanyats d'altres símptomes com urticària i vòmits, de manera que tendeixen a confondre amb intoxicacions alimentàries. Els productes que més reaccions provoquen són la llet, els ous i el peix. En l'edat adulta aquest tipus d'asma és menys freqüent.
    * Fongs: Alguns fongs produeixen al · lèrgens que es dipositen en les seves espores, i l'alliberament d'aquestes depèn de la humitat, la temperatura i l'existència de matèria orgànica en el seu entorn, com escombraries o cortines de bany. Les èpoques més favorables per al seu desenvolupament són la primavera i la tardor, i entre els més comuns destaquen la alternària, el Cladosporium, el penicillium, el aspergillus i el mucor.
Símptomes d'AsmaDurant les crisis asmàtiques la mucosa bronquial que recobreix els conductes respiratoris s'inflama i es produeix un moc espès que obstrueix els conductes de les vies aèries. Com a conseqüència, els músculs que envolten aquests conductes es contrauen i estrenyen disminuint el seu diàmetre, impedeixen el pas de l'aire i compliquen la respiració. Les característiques bàsiques de la malaltia són les següents: Inflamació: Augmenta la sensibilitat bronquial i l'obstrucció. De vegades el seu origen és al · lèrgic. Produeix un increment de les secrecions i la contracció de la musculatura bronquial.
Augment de la sensibilitat bronquial: Després de l'exposició a diversos estímuls (fums, gasos, olors, aire fred o exercici), els bronquis dels asmàtics es contreuen produint l'estrenyiment de la via aèria.
Obstrucció bronquial: És variable i reversible de manera espontània o amb tractament. Durant les crisis l'aire circula amb dificultat produint xiulets i sensació de fatiga o ofec. En el moment en què la crisi es resol l'aire pot moure normalment pels bronquis i desapareixen els símptomes.

Tipus d'AsmaExisteixen diferents classificacions de l'asma. Quant al seu origen es pot dividir en asma intrínseca i asma extrínseca o al · lèrgica. L'origen de l'asma intrínseca és desconegut i es detecta amb major freqüència en l'edat adulta. Té un pitjor pronòstic que el de caràcter al · lèrgic i tendeix a cronificar-se. L'asma extrínseca, d'altra banda, consisteix en una reacció antigen-anticòs que desencadena el procés. Afecta principalment a nens i adults joves, es caracteritza per atacs reversibles i breus de broncoespasmes amb xiulets i dificultat respiratòria, i es controla amb un tractament adequat.
L'al · lèrgia és una alteració del mecanisme de defensa de l'organisme que consisteix en una reacció exagerada, per mitjà d'un anticòs especial (immunoglobulina E), contra substàncies que, en principi, no són nocives (pòl · lens, àcars, epitelis, aliments o medicaments) . Quan aquests anticossos, que es troben fixats en determinades cèl · lules, s'uneixen als al · lèrgens, es produeix l'alliberament de certes substàncies que, directament oa través d'altres cèl · lules, provoquen la inflamació de l'òrgan on s'assenten (bronquis, nas, ulls o pell ). Hi ha una predisposició heretada per patir al · lèrgia, però l'exposició als al · lèrgens és necessària per desenvolupar la malaltia.
L'asma també es pot classificar com a lleu, moderada o greu, segons la freqüència i intensitat dels símptomes, la manera com repercuteix en l'activitat quotidiana i el grau d'obstrucció bronquial. L'asma lleu es pot controlar mitjançant tractament farmacològic i no sol alterar la vida quotidiana dels malalts; l'asma moderada requereix tractaments més severs i interfereix amb les activitats diàries dels pacients, i l'asma greu exigeix ​​un control continu i pot posar en perill la vida de les persones que la pateixen.

DiagnòsticsEn primer lloc cal fer el diagnòstic clínic, basat en la història clínica on es posen de manifest els símptomes descrits anteriorment. A més cal indagar en les característiques de les crisis, forma de presentació, interval entre les crisis, desencadentes, període estacional, evolució de la malaltia i una anamnesi pediàtrica general a fi de poder fer un diagnòstic diferencial d'altres patologies respiratòries que poden cursar amb els mateixos símptomes que l'asma. Per tal de poder objectivar l'obstrucció al flux aeri, es fa el diagnòstic funcional, que consisteix en una prova de funció respiratòria (espirometria). Té l'inconvenient que requereix la col · laboració del nen i per tant es realitza en nens per sobre dels 6 anys.
En tot nen en què se sospiti un asma bronquial cal realitzar l'espirometria basal i amb broncodilatador (donar el nen a inhalar un fàrmac) per tal de demostrar que l'obstrucció de la via aèria és reversible (característica de l'asma). Finalment, un diagnòstic etiològic, dirigit a buscar la causa que desencadena els símptomes, el identificar la causa és el pas més important per poder controlar la malaltia.

Tractaments
 El tractament de l'asma ha de cobrir diversos fronts:

    * Inflamació de la mucosa bronquial
    * Broncoespasmo
    * Al · lèrgies
Malalties associades

    * Inflamació de la mucosa bronquial: En els últims anys s'ha demostrat que el tractament de la inflamació és la part més important del tractament de l'asma. Fins ara es posava massa èmfasi en la broncodilatació, però si no es tracta la inflamació, els efectes dels broncodilatadors són efímers. Hi ha diversos medicaments que tenen efecte antiinflamatori en la mucosa bronquial, però els més potents i eficaços són els corticoides (cortisona) inhalats. Per via inhalatòria les dosis de corticoides emprades són molt baixes i produeixen un efecte tòpic sense els efectes secundaris de l'administració per via oral, endovenosa o intramuscular. Els corticoides inhalats han passat a ser el medicament més important en el tractament de l'asma. Comencen a prescriure en pacients amb asma persistent, és a dir, aquells en què es produeixen símptomes diversos dies a la setmana, i en aquells en què es produeixen símptomes nocturns. Per als que els símptomes ocorren de forma esporàdica, per exemple una o dues vegades cada 15 dies, no cal començar amb corticoides i pot ser suficient amb broncodilatadors.
    * Broncoespasmo: Els corticoides inhalats no actuen de forma immediata, encara que quan fan efecte després d'uns dies de tractament, el broncoespasme remet. Però per al tractament immediat del mateix s'utilitzen broncodilatadors que normalment s'administren per via inhalatòria. Hi ha dos tipus fonamentals segons la durada de la seva acció: els broncodilatadors d'acció prolongada es prenen al matí ia la nit cada dia, es tinguin o no símptomes, mentre que els d'acció curta se solen reservar per a prendre en cas de necessitat (sensació d'ofec, tos, etc). L'objectiu primordial és que els pacients recorrin als broncodilatadors d'acció curta en molt comptades ocasions. Si no és així, cal potenciar el tractament antiinflamatori. Òbviament, hi ha pacients amb asma sever que, tot i rebre tractament antiinflamatori màxim, requereixen broncodilatadors sovint.
    * Al · lèrgies: En pacients en què es demostra un component al · lèrgic, el tractament amb antihistamínics pot ser beneficiós. D'altra banda, amb certes al · lèrgies existeixen tractaments immunològics eficaços (vacunes) que poden ajudar notablement en el control de l'asma. No obstant, el més eficaç en el tractament de les al · lèrgies és evitar o reduir en el possible l'exposició a al · lergògens. Per exemple, en el cas de l'al · lèrgia als àcars de la pols, amb mesures higièniques de la casa senzilles es pot disminuir considerablement la presència dels mateixos.
Malalties associades i mesures generalsEl reflux gastroesofàgic i la sinusitis crònica poden agreujar o causar asma, pel que és important descartar-los en casos d'asma que no responen al tractament usual.
Òbviament, les persones amb asma han d'abstenir completament de fumar ja que el fum del tabac és un irritant que produeix inflamació dels bronquis. Les exposicions laborals que produeixen asma (farines, fustes, etc.) Han d'evitar en el possible mitjançant ventilació adequada de l'aire i ús de màscares de protecció. En casos severs cal canviar de feina
.Altres dades
Aquesta malaltia és un problema de salut pública que afecta un 10 per cent dels nens i joves, ia un 5 per cent de la població adulta en els països industrialitzats. A Espanya dos milions d'individus pateixen asma, i en el món superen els 150 milions. Quant a la taxa de mortalitat per aquesta patologia, al nostre país moren per aquesta causa 2 x 100.000 h / a, i al món es produeixen 100.000 morts per any. Els morts són provocats per atacs aguts que no poden controlar-se, encara que existeixen altres factors que impedeixen l'abordatge de les crisis mortals.
Un estudi multicèntric patrocinat per la Societat Espanyola de Patologies Respiratòries (Separ) ha demostrat que existeix una relació entre morir o patir una crisi gairebé mortal per asma i l'alexitímia, un trastorn psicològic que afecta el 10 per cent de la població sana i que impedeix percebre i expressar bé les emocions i sensacions físiques. El treball constata que els asmàtics amb alexitímia, al voltant del 38 per cent dels pacients que van prendre part en la investigació, pateixen amb més freqüència crisi gairebé mortals, ja que en no percebre correctament els símptomes de l'asma no són capaços d'actuar en conseqüència.
"La alexitímia també podria ser una de les causes del baix compliment del tractament que es registra entre els pacients asmàtics", ha assenyalat Vicente Plaza, del Servei de Pneumologia de l'Hospital Sant Pau, de Barcelona. L'asma és la causa més freqüent de visita a urgències en edat pediàtrica i la cinquena causa de consulta en atenció primària. Un 60 per cent de les urgències ateses als serveis de pneumologia són aguditzacions d'asma provocades, la majoria de les vegades, per manca de compliment del tractament prescrit.
Això confirma que la malaltia no està ben controlada, ja que més de la meitat dels asmàtics diagnosticats, malgrat estar sota tractament, ha d'utilitzar medicació de rescat per alleujar l'exacerbació dels seus símptomes. L'incompliment podria resoldre amb fàrmacs més còmodes, una millor comunicació entre metge i pacient i l'educació del malalt. "S'ha d'informar el pacient sobre tot el relatiu a la seva malaltia i entrenar per a la correcta utilització de la medicació, creant una relació activa i continuada entre el facultatiu, el pacient i el seu entorn.
Així, a través de l'acceptació i comprensió de la malaltia el pacient es coresponsabilitza del seu tractament, i no necessita mentir al metge ni sentir-se culpable per no seguir el tractament ", assenyala Santiago Nevot, cap del Servei de Pediatria de l'Hospital General de Manresa . Fins ara s'ha comprovat que el compliment és millor amb fàrmacs orals que inhalats, i augmenta si es tracta d'una sola dosi diària.
Adjunto un video d'una entrevista sobre l'asma al dr. Javier Rojas:

http://www.youtube.com/watch?v=Bwbyku-E_IY

Diccionario