TOS FERINA

Què és?

La tos ferina és una malaltia infecto-contagiosa aguda que afecta a l'aparell respiratori, el símptoma típic del qual és una tos en accessos o paroxismes. El contagi es realitza directament des de la persona malalta a la sana per l'aire (en parlar, tossir...), per les gotes de *Pflügge.

Causes

El causant habitual de la tos *ferina és un bacil (un bacteri) del gènere *Bordetella, anomenat *Bordetella *Pertusis, que té una apetència especial per l'aparell respiratori. Produeix immunitat però aquesta va disminuint amb el temps, per la qual cosa es pot tornar a patir la malaltia. Altres *Bordetellas com *parapertusis, *bronquioséptica i altres agents com *Mycoplasmas o virus, poden ser causants de tos perllongada, però cap d'ells és causa important de tos *ferina.

Abans de la utilització de la vacuna, l'edat de major incidència era entre 2-5 anys. Ara és més freqüent en nens menors d'1 any i ha augmentat entre adolescents i adults. La immunitat no es transmet des de la mare gestant al seu fill.

Símptomes de Tos ferina

Es poden distingir els següents períodes:

* 1.- Període d'incubació: dura entre 1-2 setmanes. És *asintomático.
* 2.- Període *catarral o d'inici: dura 2 setmanes amb símptomes *catarrales inespecífics: *rinitis, esternuts, *febrícula (si la hi ha), *lagrimeo, tos lleu, seca i *irritativa, que es va fent cada vegada més intensa, de predomini nocturn i que pot provocar vòmits. La tos comença a ser en accessos provocats pel mínim estímul.
* 3.- Període d'estat, *convulsivo o *asfíctico: dura unes 4-6 setmanes. La tos es torna *paroxística o *convulsiva en accessos o “cinquenes”: el malalt, trobant-se bé, nota que va a tenir un accés, realitza una inspiració profunda i comença amb una tos a cops, ininterrompuda, atropellada, que dificulta la respiració pel que el nen estira la cara i el pit cap a davant, treu la llengua, es va posant colorit, *cianótico i amb ulls plorosos i té una gran sensació d'angoixa. En acabar la crisi apareix una inspiració sorollosa (en passar l'aire per una faringe molt estreta) que és el que es diu “gall” de la tos *ferina. La tos va cedint, al final d'accés s'expulsa un esputo *mucoso *blanquecino i amb molta freqüència vòmits. El malalt està esgotat. El nombre de “cinquenes” diàries i la seva intensitat varia depenent de l'agressivitat del germen, així com del caràcter del pacient (més freqüent en nerviosos i *irritables). Després d'uns dies la cara està *abotargada, *edematosa, amb les parpelles inflades: *facies *tosferinosa. A causa de les “cinquenes” de tos poden aparèixer: petites hemorràgies *subconjuntivales, petèquies en cara, *epistaxis, pèrdua de consciència (si l'apnea o falta de respiració és perllongada, ulceració en el *frenillo de la llengua (en copejar-se amb les dents), incontinència d'orina, prolapse rectal... No hi ha febre.
* 4.- Període de convalescència o remissió: dura entre 1-3 setmanes. Les cinquenes es van fent menys freqüents fins a desaparèixer. Poden aparèixer noves crisis de tos *convulsiva després de diversos mesos de “superada la malaltia”, davant la presència d'un catarro banal.

Encara que aquesta és la forma de presentar-se normalment podem trobar variacions o diferents formes clíniques.

* Abortiva: molt freqüent actualment a causa de l'ús de vacuna: el quadre és menys intens i durador, de vegades de difícil diagnòstic, semblant-se més a un catarro perllongat.
* Del nounat i lactant: més breu. No existeix “gall”, amb freqüents crisis d'apnea (que poden ser greus) i freqüents complicacions respiratòries i neurològiques.
* De l'adult: tos *irritativa de predomini nocturn. Sensació d'opressió en el pit, no es diferencien els períodes i falten característiques típiques de la malaltia.

Prevenció

Una persona infectada propaga organismes de tos *ferina a l'aire a través de les gotes d'humitat que expulsa en tossir. Qualsevol que es trobi a prop pot inhalar-les i infectar-se.

Diagnòstics

Fonamentalment per la clínica (difícil en el període *catarral).

Cerca de *Bordetella *Pertusis en les secrecions faríngies, que ens serveixen per diferenciar-les d'altres malalties amb tos *irritativa, intensa i repetida (*laringitis, *traqueitis, tuberculosi, *mucoviscidosis...) i la presència de cossos estranys aspirats en vies respiratòries.

Tractaments

* Hospitalització: sobretot lactants i nens petits o amb complicacions.
* Alimentació: preses petites i nombrosos si els vòmits són freqüents.
* Sedació: en alguns casos és necessària.
* *Antitusígenos: la *codeína està *contraindicada en nens petits.
* Antibiòtics: útils sobretot si s'administren de forma precoç i a dosis adequades. La *eritromicina és el d'elecció, encara que poden ser utilitzats uns altres.

Altres dades

* Profilaxi passiva: administració de gammaglobulina *hiperinmune. Al més aviat possible després del contagi. Sobretot en nounats i lactants. La seva utilitat és dubtosa. Administració de l'antibiòtic *eritromicina durant 10 dies (evita que el bacil colonitzi la faringe o si això s'ha produït que s'elimini)
* Profilaxi activa: vacuna que s'administra al costat de la de la diftèria i tètanus, en tres dosis (2, 4, 6 mesos) i amb dosis de record als 18 mesos i als 6 anys.

És important que us llegiu també aquest blog per que parla del Crup i com tractar-ho, sent aquest tractament el mateix en els casos d'atac de tos per tos ferina.
http://charhadas.com/blogs/61-mama-y-enfermera/posts/2965-primeros-auxilios-dificultades-respiratorias